Fill d'una nissaga de músics, el seu pare Joan Costa i Barbosa i el seu germà Narcís Costa i Horts van ser músics compositors, aquest últim de renom internacional.
Tot i ser fill de Cervià de Ter, va passar la infància a Girona, on va estudiar música. Durant la guerra el van enviar al front, primer a Sort (on va estar a la presó), després a Logroño i al Port de la Bonaigua. També va estar a la Batalla de l'Ebre. Va sobreviure als trets de bala explosiva que, afirma, li van passar per sobre i no el van tocar. Passada la Guerra Civil, la seva família va decidir anar a viure a la casa pairal que tenien a Sant Jordi Desvalls.
Va començar a tocar el violí als onze anys, diu que va escollir el violí perquè tenia una oïda molt fina, i el violí és un instrument que demana molta afinació. Va començar amb el que anomena un mig violí.
Ha tocat en orquestres com la Farnense, de Santa Coloma de Farners, l'Emporitana de Verges, la Maravella, la Principal de Llagostera, també a Marsella, Suïssa, Bèlgica i París (on va conèixer la millor concertista de piano). Destaca que París sempre li ha encantat perquè hi ha un ambient de molta llibertat.
Ens ha dit que coneix personalment la pianista Nora Bosch, de Sobrànigues.
Quan ens ha rebut de seguida ens ha volgut tocar algunes peces, com ara Dulce Navidad, White Christmas (ambdues els nens les han reconegut) i també un bals.
La nostra sorpresa ha estat quan, cap al final de l'entrevista ens ha tret dues carpetes plenes de retrats fets per ell. Eren recents, fets aquest any. Alguns nens han quedat bocabadats i li han dit que dibuixa molt bé.
Finalment, ens ha tocat unes quantes peces més i li hem donat les gràcies per haver-nos rebut. Ha estat una gran entrevista i molt emotiva.
